dijous, 8 d’abril del 2010

Parusia

Ara no sé si jo vaig ensopegar amb ell o va ser ell que va ensopegar amb mi. Anava per un carrer secundari tocant a les cases quan em va sortir de sobte d’una escala. Passat el primer instant ens varem explicar en què estàvem pensant cadascú, que no varem veure l’altre. Jo, la veritat, ja no recordo en què estava pensant, però ell si. Ell em va explicar que havia anat a veure un diari per a que li publiquessin un article. Ell era un periodista mexica.
Fa uns pocs anys, a la ciutat de Santa Fe, estat de Nuevo Mèxico, Estats Units, en un convent de monges els faltava una escala per accedir al segon pis. Com era propi en elles, van fer una novena a St. Josep. En acabar la novena se’ls va presentar un home oferint els seus serveis com a fuster. Aquell home va estar treballant durant unes setmanes i els va fer una magnífica escala de cargol, de fusta sense claus, i amb trenta-tres esglaons. L’home se’n va anar sense cobrar. Les monges es van quedar amb la recança de no saber qui havia estat aquell misteriós visitant.
Aquesta escala l’han vist diferents arquitectes i tècnics, i no s’expliquen com s’aguanta, ni d’on va sortir la fusta, doncs en aquells paratges no hi ha aquells arbres.
La teoria d’aquest periodista mexicà amb qui vaig topar en aquell carrer de Barcelona, és que aquell home era St. Josep, que ha tornat a la terra per segona vegada. I, està clar, també han tornat Maria i Jesús!
Com que de la construcció de l’escala en fa uns quants anys, el fuster – St. Josep- ja deu haver mort, però no el seu fill…
El periodista mexicà està buscant per tot el món aquest Jesús que ha vingut per segona vegada.
El periodista no sap ben bé quin tipus de persona buscar i a on trobar-lo.
Ens pots ajudar?

Conte elaborat per Àngel Roset Vidiella, inspirat en la llegenda de la misteriosa escala de la Capilla de Loretto, a Mèxic. http://www.catolicidad.com/2009/11/la-escalera-milagrosa-de-san-jose-es_16.html

2 comentaris:

  1. Si Jesús està aquí al segle XXI l'hem de buscar entre gent que no ens ho pensariem pas.
    Fa 2000 anys va a anar a dinar amb un recaptador d'impostos; és com si avui anés a dinar amb el Fèlix Millet. Era amic de dones de mala vida, com si avui anés a un concert de la Isabel Pantoja. Feia coses en sabat, com si avui no fés el dejuni de Quaresma. S'enfrontava als sacerdots, com si avui critiqués al Bisbe M-Sistach.
    Vaja, vaja, crec que si ens trobéssim a Jesús i actués com jo imagino, els cristians seriem els primers a criticar-lo...

    ResponElimina
  2. Jo Roger he votat per que s'afeiti la barba , el 1º vot!!! jo crec que aixi no picarà tant.

    ResponElimina

Gràcies per dir-hi la teva!